El secret
Te diré el secret: tot és violència.
Aquestes vies del tren, rovellades,
l'explícita tristesa dels trens de rodalies,
la tremolor dels horitzons en les finestres,
els teus somnis, els meus, tots els espills,
les hores al cendrer cremant-se entre tu i jo,
els silencis que no es baden, la subjectiva
distància entre dos cossos nus, dos llums,
dos pells esvarant-se en una lenta llunyania,
la memòria de demà que hem signat avui,
aquesta pluja fina i persistent, mira-la!,
que podrirà el raïm i la tendresa, la carn,
els adéus sense mans. Tot és violència.
Aquestes vies del tren, rovellades,
l'explícita tristesa dels trens de rodalies,
la tremolor dels horitzons en les finestres,
els teus somnis, els meus, tots els espills,
les hores al cendrer cremant-se entre tu i jo,
els silencis que no es baden, la subjectiva
distància entre dos cossos nus, dos llums,
dos pells esvarant-se en una lenta llunyania,
la memòria de demà que hem signat avui,
aquesta pluja fina i persistent, mira-la!,
que podrirà el raïm i la tendresa, la carn,
els adéus sense mans. Tot és violència.
m'agrada on dius "la memoria del demà que em signat avui"...quina veritat!
felicitats per com escrius!
baci
Cinzia
I de vegades la signem davant d'un notari que ens pren el pèl!
Baci per tu també
Trobes imatges realment increïbles. "Els adéus sense mans", genial!
Per cert, he penjat un poema que potser t'agradarà. És d'una poeta valenciana excel.lent que si la coneixes segur que ja t'agrada, i si no, doncs estic segur que t'encantarà.
La conec. Aquest any és la poeta de la ciutat a Barcelona, crec. He llegit el seu llibre. Molt bo. T'envie una abraçada en veu baixa.
:-)
Feia temps que no llegia poesia així, viva i amb tanta força. Els diumenges poso de fa temps poemes d'en Salvat però demà m'agradaria posar-hi aquest. Puc?
I tant! Un honor... Endavant, Francesc!
...recomanat per Francesc, llegeixo les teves lletres i quedo frepat...
...m'has impactat, per sobre de tot, al cor i a la pell...
...amb el teu permís, et poso a la meva llista de blogs...