Llàgrima de bou
Em preguntes per què sóc com sóc
i puc respondre't, només, com a tu no t'agrada.
Escolta el batec de la mar, l'obstinació, la persistència,
aquesta religió de ser cos pacient i desig alhora,
ona forjada, ona desfeta, dolcíssima extenuació,
aquest desviure's en una voluntat erma, en una laberint
de desmemòria que se'm menja els ulls, el sexe, el món sencer,
que em vol fer mare abans de ser arbre, riu o muntanya
—xiqueta, acabat el dinar, que t'has de fer gran!—
que la pell em recorre com un cavall salvatge,
lliure i presoner de la set, com una tristesa
infinita que m'identifica, que es rebel·la i creix,
que ha après a sobreviure dins la llàgrima d'un bou
tot just abans de ser travessat per l'espasa.
i puc respondre't, només, com a tu no t'agrada.
Escolta el batec de la mar, l'obstinació, la persistència,
aquesta religió de ser cos pacient i desig alhora,
ona forjada, ona desfeta, dolcíssima extenuació,
aquest desviure's en una voluntat erma, en una laberint
de desmemòria que se'm menja els ulls, el sexe, el món sencer,
que em vol fer mare abans de ser arbre, riu o muntanya
—xiqueta, acabat el dinar, que t'has de fer gran!—
que la pell em recorre com un cavall salvatge,
lliure i presoner de la set, com una tristesa
infinita que m'identifica, que es rebel·la i creix,
que ha après a sobreviure dins la llàgrima d'un bou
tot just abans de ser travessat per l'espasa.
No diré res que pugui treure'm de l'embruix d'uns mots nous, frescos, lligabosc florit a plena tardor. Silenci, doncs.
gràcies, Ramon, pels ànims... a veure si puc eixir de la desinspiració que darrerament m'acaça... les muses o, en el meu cas, els mussols, són cruels
L'he llegit diverses vegades i sempre el trobe nou, el poema.
Per cert, ja intuïa jo que t'agradaria MJ Escrivà. Si no et molesta, et torne a fer una recomanació: Marc Granell. Potser siga el millor poeta valencià viu. I, saps?, veig certes coses d'ell en el que tu escrius, però potser m'equivoque.
Granell és un mestre, des de les seues notícies de la tribu fins a l'illa amb llunes. I Piera també, com no, darrerament homenatjat pel gremi. Tots dos, diria, són guies espirituals per a mi. Els seus poemaris els tinc sovint a la tauleta de nit. És inevitable que la meua veu, salvant evidentment totes les distàncies, et recorde les seues veus. Salutacions, company.
Així que també t'agrada Piera, vaja, segur que tenim un quants poetes més en comú :-) Per cert, dins l'homenatge, estan fent una exposició a la Nau de dibuixos basats en textos seus, encara no he pogut anar però segur que val la pena. I a vore si trobes mussols menys cruels i escrius més :-)
Crec que ja t'ho vaig comentar, m'agraden molt els teus poemes.
Salutacions.