El secret
Te diré el secret: tot és violència.
Aquestes vies del tren, rovellades,
l'explícita tristesa dels trens de rodalies,
la tremolor dels horitzons en les finestres,
els teus somnis, els meus, tots els espills,
les hores al cendrer cremant-se entre tu i jo,
els silencis que no es baden, la subjectiva
distància entre dos cossos nus, dos llums,
dos pells esvarant-se en una lenta llunyania,
la memòria de demà que hem signat avui,
aquesta pluja fina i persistent, mira-la!,
que podrirà el raïm i la tendresa, la carn,
els adéus sense mans. Tot és violència.
Aquestes vies del tren, rovellades,
l'explícita tristesa dels trens de rodalies,
la tremolor dels horitzons en les finestres,
els teus somnis, els meus, tots els espills,
les hores al cendrer cremant-se entre tu i jo,
els silencis que no es baden, la subjectiva
distància entre dos cossos nus, dos llums,
dos pells esvarant-se en una lenta llunyania,
la memòria de demà que hem signat avui,
aquesta pluja fina i persistent, mira-la!,
que podrirà el raïm i la tendresa, la carn,
els adéus sense mans. Tot és violència.