Llençols
Entre els llençols embolicat un cos
abandonat m'abandona impunement
com la rosada després d'una aurora,
com si les abraçades, la llengua
i el coit, abans ànima i àngel i llum,
foren ja només uns déus cruels i feliços
d'engolir-se els somnis resplendents
i la carn usada que anit alimentàrem.
Cos embolicat, no digues res, calla,
no vulgues explicar-me que voldries,
que desitges, que sabries estimar-me
si et convide a un café i a la conversa.
El teu amor és un sudari. Llostreja.
Cos embolicat, jo no t'estime. Ves-te'n.
abandonat m'abandona impunement
com la rosada després d'una aurora,
com si les abraçades, la llengua
i el coit, abans ànima i àngel i llum,
foren ja només uns déus cruels i feliços
d'engolir-se els somnis resplendents
i la carn usada que anit alimentàrem.
Cos embolicat, no digues res, calla,
no vulgues explicar-me que voldries,
que desitges, que sabries estimar-me
si et convide a un café i a la conversa.
El teu amor és un sudari. Llostreja.
Cos embolicat, jo no t'estime. Ves-te'n.
Brillant!
Crec que t'enllaçaré al meu blog perquè vull seguir de prop els teus versos. Crec que eres molt bona (i sempre sóc sincera).
Una abraçada.
Precios!
mmm, ... fa dies que em passejo per la teva casa, i amb aquest poema de ritme incessant m'has colpit veritablement, una històra de principi a fi, ben exposada, ... felicitats.