«Mi heroísmo consistió en no dejarme morir... Yo no hice ningún esfuerzo por ser héroe. Todos mis esfuerzos fueron por salvarme»
Gabriel García Márquez
M'assec i espere. Plou a les antigues andanes. Sentor de rovell. S'atura el temps en les sabates dels passatgers que corren; perden el temps perquè pensen que perden el tren. L'estació és un lloc perfecte per a mirar la gent que es mira el mòbil. Qui els estima? A qui estimen? Jo estime el meu avi. Contemple un toll i el recorde... Irene, si no culls, espigola.
Conec el comboi,
els aparadors i els ulls
que em voldrien bruixa
o fada, puta
o sirena, però jo sóc la temerària
abella que brunz a la vostra esquena
i després fuig, lluny
dels camins despullats de timó
o de romer.
No sabeu qui sóc.
No sé qui sóc.
La meua mel és d'una flor
que a penes existeix.