Prenadal a València
Cor o cuirassa, dins
o fora, em sé part i jutge
d'aquestes places i avingudes
que tan distreta passege, ombra
expirada sota els fanals
d'una alegria i d'una pau
que desganadament
accepte.
Conec el comboi,
els aparadors i els ulls
que em voldrien bruixa
o fada, puta
o sirena, però jo sóc la temerària
abella que brunz a la vostra esquena
i després fuig, lluny
dels camins despullats de timó
o de romer.
No sabeu qui sóc.
No sé qui sóc.
La meua mel és d'una flor
que a penes existeix.
o fora, em sé part i jutge
d'aquestes places i avingudes
que tan distreta passege, ombra
expirada sota els fanals
d'una alegria i d'una pau
que desganadament
accepte.
Conec el comboi,
els aparadors i els ulls
que em voldrien bruixa
o fada, puta
o sirena, però jo sóc la temerària
abella que brunz a la vostra esquena
i després fuig, lluny
dels camins despullats de timó
o de romer.
No sabeu qui sóc.
No sé qui sóc.
La meua mel és d'una flor
que a penes existeix.
El teu llenguatge embolcalla els poemes amb una emotivitat extrema, o potser es l'emotivitat que abraça al llenguatge. Sublim.
Estic intentan cercar una paraula que no existeix per un sentiment que has provocat.
Joan.-
M'agrada el joc d'extrems, Sr. Doctor, i també sublimar. I encara més m'agradaria fer-ho sense trencar, de vegades, les cordes que poden sostindre aquesta tensió que esmentes.
Potser, Espock, també jo la buscava quan el vaig escriure. Potser per això mateix.