Corcó
Perquè tornes cada nit
t'oblide.
T'oblide incansablement.
Tenaçment he d'oblidar-te dins i fora de les coses
on perdures insistent i còncau
com un adéu amputat.
Però tot, sense tu,
t'oblide.
T'oblide incansablement.
Tenaçment he d'oblidar-te dins i fora de les coses
on perdures insistent i còncau
com un adéu amputat.
Però tot, sense tu,
també t'oblida i perdura.
València existeix sense tu.
Tom Waits canta millor, sense tu.
Odie més elementalment el president de la Generalitat, sense tu.
Aprenc l'absència lasciva del meu cos, sense tu.
L'amor ja és un fet demostrable, sense
tu.
I puc, sense tu,
ser més sincera encara:
perquè no tornes cada nit
no t'oblide.
València existeix sense tu.
Tom Waits canta millor, sense tu.
Odie més elementalment el president de la Generalitat, sense tu.
Aprenc l'absència lasciva del meu cos, sense tu.
L'amor ja és un fet demostrable, sense
tu.
I puc, sense tu,
ser més sincera encara:
perquè no tornes cada nit
no t'oblide.
la vida i el nostre camí continuen malgrat les absències, malgrat els adéus, malgrat els riures i els plors
Irene,
És preciós, el teu poema. Me l'he rellegit tres o quatre vegades. T'ha quedat rodó.
És molt bonic. És dur viure amb l'absència de persones estimades. Però així és la vida, malgrat no ens agradi. Una abraçada.
M'ha encantat.
M'agrada especialment quan dius... I PUC!! (sense tu)... M'agrada esta valentia, esta autoconfiança.
Endavant guapa
Impressionant. M'alegro d'haver descobert el teu bloc.
M'ha agradat molt.
Continue pensant que escrius excel·lentment.
Torne dilluns i em trobe el blog ple de comentaris que em fan enrogir, i tinc com una tremolor a les cames... Només puc dir gràcies per venir, gràcies per les vostres amables paraules. Sent una gran responsabilitat ara (i no voldria tindre-la). Una abraçada a tots.