Cos diferit
Ombra afaitada dins
d'un espill penjat
de la paret groga
d'una habitació bruta
d'un hostal lleig
d'una ciutat crua
que no conec,
que no ens coneix,
digues:
per què te'n vas
per què no he fugit
perquè et mire encara, nua,
des del llit?
Irene,
És una poema en part diferent i en part també semblant als altres que has publicat en aquest blog. Haig de dir que a mi m'agrada molt.
Cantó de llit, cantó de tu... Ben colpidor el teu darrer tanka. Gràcies Teresa per la visita i per les paraules. Jo no sé si és diferent o no. M'identifique amb ell i, en el ritme, em reconec la veu des d'on l'he pogut convertir en grafies. Salutacions des de València. ;-)
IRENE: SEGUEIX ESPIGOLANT
M'agrada com escrius!!!
Senyor Puigcarbó, vaig tant atabalada amb els examens... Gràcies pels ànims!
ohhhhh! es preciós.
Feia temps que enyorava la musicalitat de les lletres.
m'ha encantat.