Si no culls
M'assec i espere.
Plou a les antigues andanes.
Sentor de rovell.
S'atura el temps en les sabates
dels passatgers que corren; perden
el temps perquè pensen que perden
el tren.
L'estació és un lloc perfecte per a mirar la gent que es mira
el mòbil. Qui els estima? A qui estimen? Jo estime
el meu avi. Contemple un toll i el recorde...
Irene, si no culls, espigola.
Plou a les antigues andanes.
Sentor de rovell.
S'atura el temps en les sabates
dels passatgers que corren; perden
el temps perquè pensen que perden
el tren.
L'estació és un lloc perfecte per a mirar la gent que es mira
el mòbil. Qui els estima? A qui estimen? Jo estime
el meu avi. Contemple un toll i el recorde...
Irene, si no culls, espigola.
Ja feia temps que no deixaves caure cap poema, i el retorn ha sigut deliciós, Irene. Sempre m'han fascinat les estacions de tren, són llocs ben cuirosos per a seure i mirar o, com en el teu cas, recordar algú tan estimat com l'avi.
Per cert, està bé la maneta de pintura que li has donat a la casa :-)
les estacions de tren són d'aquells llocs claus per catar com prospera l'espècie humana. també hi ha els vagons del metro o aquells llocs on sempre hi ha gent esperant a gent que espera a gent per anar a fer un cafè o trobar-se.
irene, els teus poemes destil·len tendresa!
he estat xafardejant i m'agrada molt el de pràctiques de salvament i sobretot el de les corbates, molt visual!, m'he imaginat un exèrcit de corbates volant sobre el cap d'aquest pobre home que dorm :)
Gràcies per la vostra visita i per les vostres paraules. Fa setmanes que vaig molt ocupada i no puc visitar-me ni escriure'm tant com jo voldria, però en fi. A veure si apanye unes cosetes, guanye temps i per fi puc penjar els poemes que, per ara, van perduts per llibretes, carpetes i butxaques.
...això mateix dèia Momo als homes grisos...