Pràctiques de salvament

Menges por, Castàlia, i la por
se't menja. A grapats te l'aboquen,
com als porcs, i els dracs que te la cuinen
només han d'obrir la boca o bufar pel nas
per a cremar-te els somnis que tu encara
adjudiques com si la son se'ns acabara,
com si els trens només passaren una volta.
Els anys al desert, entre immenses dunes
i comptats oasis, m'han ensenyat, almenys,
a caminar més lentament sota aquest sol
d'injustícia i també a esperar, ferit lluert
sota les pedres, les minses llunes que encara
em regalen una mica d'aigua i horitzó.
Menges por, Castàlia, i la por se't menja,
tot just ara que podríem resistir la primera fam
i hivernar, senzillament, contra tota mort.