Subtext

De lluny, de molt lluny, conversem a vegades
com si el temps i la distància no ens hagueren canviat,
com si nosaltres mateixos no haguérem canviat, usat,
maltractat, gaudit, manipulat, perdut aquest temps;
com si mots i silencis, que són uns altres, que són menys,
foren els mateixos d'ahir i pogueren encara ser els de demà;
com si aquesta estàtua que ocupem i el candor que a penes
hi flueix, mantingueren encara aquell equilibri de fa anys;
com si tot allò que ara et poguera contar restara
en alguna memòria durant més temps, i amb més claredat
i sentit, que aquestes gotes de pluja esvarant en la finestra;
com si el record poguera ser cruïlla encara de dos camins
que ja han travessat fronteres i han consolidat exilis;
com si la distància que ens cantava Roberto Carlos
poguera deixar, almenys, un petit buit per a la nostàlgia.
Conversem com si aquesta llunyania de la veu
–que amb prou feines hem aconseguit compartir–
fóra la dels éssers llunyans, i no la dels allunyats.

edit post

4 Response to "Subtext"

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)