Pràctiques de salvament

Aquesta corbata cau
impecablement sobre el pit
d'un home que té por de viure,
que potser en tindria més
de no viure, o d'inocular por
a qui no en té encara; porta en canvi
la corbata intrèpida i un maletí
i gomina enlluernadora i no seu
mai al banquet sota els plàtans
d'aquest passeig que excedeix
els seus objectius i bons costums
de corredor d'assegurances.
S'acaba el món en les corbates
cada vespre. Dorm com un nen
en la casa dels seus somnis
i en els somnis de sa casa. Volen
a la nit corbates per tota la ciutat;
pel fumeral de la son s'enfilen
lluna amunt, desfilen com milotxes
i estrangulen les estrelles.
L'univers de matinada és un seguici
de cadàvers que a l'alba s'alçaran
del llit sense saber qui els va penjar
d'aquesta invisible forca de la por.
Aquest home té por de viure.
Potser, en tindria més de no viure.