Llàstima
Llàstima.
No em meresc tant d'amor regalat.
M'has oferit una cuina, el respecte,
pla de pensions i set vides de gat.
No et demanava jo tant
i en canvi tu si em demanaves
que acceptara tots els objectes
propis del teu amor.
Llàstima.
Abandona'm en aquesta platja.
És fàcil tornar sola
d'allà on no he volgut eixir mai.
No em meresc tant d'amor regalat.
M'has oferit una cuina, el respecte,
pla de pensions i set vides de gat.
No et demanava jo tant
i en canvi tu si em demanaves
que acceptara tots els objectes
propis del teu amor.
Llàstima.
Abandona'm en aquesta platja.
És fàcil tornar sola
d'allà on no he volgut eixir mai.
Colpeixen els dos darrers versos... He llegit els poemes i veig que has tornat amb força. Benvinguda després del parèntesi, ja em pensava que no tornaries. No sabia que tan a prop del meu poble hi havia algú que escrivia així, i m'ha fet gràcia descobrir-ho :-) Ens llegim!
No sé què dir... Un poema molt reeixit. Et felicito!
Me ha pasado lo mismo hace muy poco, y no encontraba las palabras...
gracias!