Decaure

Decaic.
De serps la voluntat
ferida, al coll escates, adéus
i sutzura, arrels ventades, pell
que no muda. Tres són els àngels
que ja no m'envolen ni farts 
de vi: l'amor, que es fuga,
l'odi, que és fel,
i la mort, una flor
que sempre em rebutja.

Decaic.
Estic perduda.

2 Response to "Decaure"

  • Lliri blanc Says:

    Una meravella els teus versos! D'una preciosa tristesa1Felicitats!
    gràcies pel teu comentari al meu blog...m'ha encantat.
    Saps que tinc una filla de la teva edat que ara (fins al 17 de setembre) es troba a Grao de Castello?!
    una abraçada des de L'Alguer


  • Irene Says:

    Gràcies. He anat poques voltes al Grau castellonenc... Sovint vaig molt més a València que a Castelló. Te seguiré la pista, algueresa. Besets.