Pati de llums

La primera cabotada
i el primer bony a casa de l'àvia
com un consell
una revelació del món
oberta com un meló d'alger
com la tendra prevenció d'un àngel anat
La primera cabotada i el primer bony
contra el pedrís del pati de llums
on vaig caure a dins d'una safa de lleixiu
jo tenia cinc anys però no pare
ma mare pelava conills de la veïna
els havia matat com qui cus botons
hi havia sang al safareig vísceres
caragols a remulla i la paella al foc
un antic sentiment agropecuari
El primer bes a la boca del meu cosí
tot estima i bava era un sol flux
també això succeí al pati de llums
Per la canal ens enfilàvem
al portelló de la pallissa
alçàvem cabanes amb les conilleres
ens ensenyàvem els culs i les ferides
la meua crosta és més gran!
ens palpàvem inofensivament
d'això no en sap res ningú
d'aquells jocs, aquells bacs,
carícies del pati de llums

1 Response to "Pati de llums"