Retorn
Isc de l'espill
per a tornar als meus ulls.
Dins, m'hi enceguen mirades
de cossos amb pupil·les de vidre.
Ací fora, a l'intempèrie,
aprenc sola a buscar llenya,
a fer foc sense massa cendra,
a somiar desperta i lluny
de les refraccions, les inèrcies,
les renúncies, les complaences,
les ablacions, l'Estat, el fred.
per a tornar als meus ulls.
Dins, m'hi enceguen mirades
de cossos amb pupil·les de vidre.
Ací fora, a l'intempèrie,
aprenc sola a buscar llenya,
a fer foc sense massa cendra,
a somiar desperta i lluny
de les refraccions, les inèrcies,
les renúncies, les complaences,
les ablacions, l'Estat, el fred.
Grans, els tres darrers versos.
Salutacions
Efectivament un se sent de nou lliure quan només ha de comptar només amb un mateix.
Genial el poema!
A mi m'agraden especialment el 4 primers versos.