Descalça

Tantes vegades he perdut les sabates
que ja no em fa mal caminar descalça
per aquest bosc envidrat
de màscares, proxenetes
i tornaveus del no-res.

Tantes vegades he perdut les sabates
que ja no em fa por caminar descalça
per aquesta presó on m'ensinistren
amb silencis, odis, fel
i un cert decòrum.

Tantes vegades he perdut les sabates
que ja no em fa res caminar, descalça
i boja, per les carreteres del món,
amb els peus massa clivellats
per a unes sabates noves.

11 Response to "Descalça"

  • Annabel M. Z. Says:

    M'encanta llegir-te, una vegada més.
    Gràcies pel comentari que m'has deixat en el blog. És tot un plaer rebre la teua visita.

    Fins prompte.


  • en veu baixa Says:

    Sembla que els poemes els escrigues exactament així: descalça. Sempre els llegisc més d'una vegada, tenen força. Hauries de pensar-t'ho i fer-ne un recull :-)


  • Doctor Says:

    Arribo a Llast navegant entre blocs, però en veure aquesta poesia, aquests versos decideixo recalar en aquesta platja més sovint. Tot un descobriment, gràcies.


  • Irene Says:

    Annabel, Veubaixaire, Doctor... voldria regalar-vos versos més a sovint, però qüestions domèstiques i laborals m'ho posen difícil. Tampoc és senzill destriar, entre els meus manuscrits de ferrocarril, els versos que finalment ací digitalitze. Això del recull, company, ara mateix se'm fa una muntanya estranya; a voltes s'apropa i a voltes s'allunya. Sort que mai no es queda quieta i tinc confiança d'aplegar, algun dia, aquests poemes en un volum. Em sembla que encara he de fer un esforç de coherència i esmolar algunes puntes. No sabia quin resultat tindria açò del blog; gràcies a vosaltres conec ara una miqueta més aquest plaer immens d'intercanviar lliurement, entre nosaltres, els papers d'autor i lector.


  • Alex Says:

    ...la sencillesa...com la de les teves lletres...
    ...aquesta sencillesa, és la esència de les gotetes de perfum, que la bellesa es posa per a seduïr-nos cada dia...


  • en veu baixa Says:

    M'agrada la idea eixa de la muntanya i la manera com expliques les coses. N'estic segur que algun dia aplegarà el volum. Per cert, no sé si tens costum de passejar-te per La Vall, però demà a les 19 fan una conferència a la biblioteca sobre "Mirall trencat". Potser la Rodoreda siga sant de la teua devoció i t'interesse.


  • la Teresa Says:

    Fa temps que tinc el plaer de seguir els teus poemes. No deixis d'escriure.


  • David Madueño Says:

    Benvolguda Irene, gràcies per passar-te pel llunÀtic i per deixar-hi la teva opinió. Com bé dius, la veu del poeta també ha de contenir el "nosaltres", "vosaltres" o "ells". Acabo de llegir-me el teu blog i dels teus poemes m'agraden sobretot "El secret" i "Aquesta nit". Per cert, coneixes una iniciativa anomenada POEMS & BLOGS? És una trobada el proper mes de març de bloggers poetes a Vilafranca del Penedès. Mira't la info a http://poemsblogs.blogspot.com, per si t'interessa i vols anar-hi.


  • Yeral Says:
    L'autor ha eliminat aquest comentari.

  • Yeral Says:

    Quin gran descobriment el d'aquest Llast... Em sembla que m'hi passaré sovint. Vaig a llegir alguns dels teus poemes...

    Et convido a passar pel meu humil racó broquil·lià(www.shacabatelbroquil.blogspot.com) on també hi ha poesia, una de les meves passions.

    http://shacabatelbroquil.blogspot.com/2008/09/no-s-si-ser.html

    Gràcies per la poesia!


  • Irene Says:

    Gràcies, David, conec la trobada i m'ho estic rumiant. Hauré d'organitzar-me els estudis, les vacances a la feina, la família, els amics, els amants... I el meu cervellet també, que és el més complicat. No ho sé...