estil

rebla a la perfecció els punts sobre les is
sota cànons d'arquitectura gòtica
amb la precisió d'un crit de segona mà
escopit a temps sense cap dubte
capaç de rebentar els timpans gramaticals
més enllà de les lleis de la gravetat
qualitat pròpia, però,
de la seua condició de punt sobre les is

oblida a canvi i recanvi
col·locar les comes prescindibles
de les que ja hem après a no prescindir
amb la finalitat de mantenir aquesta cadència de silenci
que harmonitza la invisibilitat de les paraules
que qualifica a mort la mentida de cada adjectiu
que devasta hiats i dièresi per exhibir la solitud del verb
que envaeix el significat de tot
per ressuscitar la veritat que no existeix
i sí