Pràctiques de salvament

Amb un pèl de sordidesa despenjada
del pinzell, pintaria les desesperades ombres
del barri que de bon matí se suïciden balcons avall
sobre les inacabables crineres rosses de les mares.
Panteixants, com gosses desesmades arrosseguen
els seus cadells exquisidament uniformats a la catòlica
escola que sempre ha prescindit del desconsol de ser
la trista frontera del nostre gueto. Les pintaria.

Es vanta d'estimar-te, ell, de llegir-te i d'escoltar-te,
però, quan no hi ets, culte i frustrat aspirant a pare
de la pàtria, retòricament qüestiona qui més,
quina altra gent pot arribar a llegir els embolicats