Llàgrima de bou
Em preguntes per què sóc com sóc
i puc respondre't, només, com a tu no t'agrada.
Escolta el batec de la mar, l'obstinació, la persistència,
aquesta religió de ser cos pacient i desig alhora,
ona forjada, ona desfeta, dolcíssima extenuació,
aquest desviure's en una voluntat erma, en una laberint
de desmemòria que se'm menja els ulls, el sexe, el món sencer,
que em vol fer mare abans de ser arbre, riu o muntanya
—xiqueta, acabat el dinar, que t'has de fer gran!—
que la pell em recorre com un cavall salvatge,
lliure i presoner de la set, com una tristesa
infinita que m'identifica, que es rebel·la i creix,
que ha après a sobreviure dins la llàgrima d'un bou
tot just abans de ser travessat per l'espasa.
i puc respondre't, només, com a tu no t'agrada.
Escolta el batec de la mar, l'obstinació, la persistència,
aquesta religió de ser cos pacient i desig alhora,
ona forjada, ona desfeta, dolcíssima extenuació,
aquest desviure's en una voluntat erma, en una laberint
de desmemòria que se'm menja els ulls, el sexe, el món sencer,
que em vol fer mare abans de ser arbre, riu o muntanya
—xiqueta, acabat el dinar, que t'has de fer gran!—
que la pell em recorre com un cavall salvatge,
lliure i presoner de la set, com una tristesa
infinita que m'identifica, que es rebel·la i creix,
que ha après a sobreviure dins la llàgrima d'un bou
tot just abans de ser travessat per l'espasa.
